malalts a l'Àfrica
 

la MALALTIA MENTAL a l'ÀFRICA de l'OEST 

Àfrica, no sense motiu, es coneix com el Gran Continent Oblidat. Farcit de riqueses minerals i agrícoles com cap altre, els índexs de pobresa dels seus habitants són dels més alts del planeta.  
  En aquest context trobem Costa d'Ivori, un país d'uns 20 milions d'habitants; ric en petroli, cafè, cacau, fruites, i més; amb un 80% de població camperola que sobreviu amb aproximadament uns 50 euros de mitjana mensual per família; i amb més perspectives d'empobriment que no pas de millora.
Aquesta realitat de tercer món es manifesta amb cruesa quan es produeix un tràngol al si de la família, com pot ser una malaltia per a nosaltres irrellevant com una diarrea, una infecció o unes angines, per posar exemples, i que molt sovint acaben amb la mort del malalt per falta d'accés als mitjans sanitaris.
Hi ha moltes organitzacions de països del Nord (ONG) que treballen a contracorrent per cooperar en el desenvolupament econòmic, social i sanitari a l'Àfrica, però una de les grans qüestions oblidades per tothom és la salut mental. Si tenim en compte que un 6% de la població és susceptible de patir alguna patologia relacionada amb la salut mental, la xifra d'oblidats és considerable. Al si d'una família camperola africana un problema de salut mental esdevé un d'aquests tràngols que abans esmentàvem.

Si en la majoria de països d'Àfrica els recursos destinats a sanitat són immensament insuficients, els destinats a salut mental son ínfims, per no dir nuls. A aquest fet cal afegir-hi la manca de recursos de les famílies, per a qui, en la majoria de casos, el cost de la visita al psiquiatre i una capsa de medicaments psicòtrops pot representar els ingressos de 2 mesos. Quan aquest tràngol arriba a un membre de la família, aquesta no té cap més remei que immobilitzar el malalt, bé encadenant-lo a un arbre allunyat del poble o engrillonant-lo en un gran tronc de fusta per evitar que esdevingui un perill per a la resta de la comunitat i per a ell mateix. Així, hi ha persones que poden passar-se immobilitzades en aquestes condicions des de 3 o 4 mesos fins a 10, 15 i fins a 20 anys, si no moren abans.

  Aquesta realitat és desconeguda per les ONG del nord i, fins i tot, per la majoria dels africans, ja que massa sovint la vergonya de la família o la creença de l'acció de forces sobrenaturals en la malaltia mental fan que les famílies amaguin aquest problema.
malalt encadenat malalt encadenat
malalt encadenat malalt encadenat
         
malalt encadenat